Trinxat de Cerdanya

És una recepta tradicional que es prepara com una carn amb verdures molt contundent. És una creació de pobladors d’un territori únic on es dedicaven a l’agricultura i a la ramaderia. Comptaven amb productes molt frescos i d’alta qualitat i van ser els qui amb tan sols quatre ingredients van aconseguir crear receptes, com el trinxat, un plat molt ric i reconfortant.

La recepta del trinxat de Cerdanya és una manera d’elaborar un plat saborós i que aconsegueix omplir amb gust a les persones per ser una opció culinària molt completa. Els seus ingredients són un quilo de patates, quatre rodanxes de cansalada viada, una col i sal, aigua i oli al gust.

Es prepara molt fàcil, el primer pas és netejar i llevar-li les fulles més gruixudes a la col per a després trossejar-la. Es col·loca una olla al foc amb sal per a agregar les patates després de pelar-les, rentar-les i picar-les en trossos més o menys iguals. En faltar uns quinze minuts que estiguin al punt de cocció homogeni s’agrega la col a l’olla i es deixa cuinar fins que estiguin per les patates.

La cansalada viada es talla en trossos generosos però de la mateixa grandària i gruix, perquè és l’ingredient que dóna més sabor a aquest plat. Es col·loquen en un paella per a fregir-los directament fins que quedin cruixents per a major textura. La cansalada viada pot passar-se per paper absorbent per a eliminar-li l’excés d’oli.

Moltes persones agreguen alls pelats a l’oli de fregir la cansalada viada per a agregar aquest sabor al plat on la col i les patates s’uneixen, ja que després de retirar-los de l’olla quan estiguin llestos es prepara un puré amb aquests vegetals i se salten amb cansalada viada en un paella. Tradicionalment, se serveix en un bol de fang.

Tradició catalana present en totes les taules

Les tradicions gastronòmiques catalanes estan presents en la cuina d’avantguarda, donades les seves arrels mediterrànies on convergeixen ingredients i receptes gregues, romanes i, també, tenen influència francesa.

Aquest coneixement culinari ha originat uns plats populars fantàstics on el tomàquet, l’all i les fines herbes sempre estan presents, per a delectar als paladars dels clients dels restaurants que fan olor de suculenta oliva. Són establiments on estan presents plats de delícia de la mar al millor estil de Nàpols o Provença que formaven part del Regne d’Aragó.

En els restaurants de menjar català preparen els millors plats de menjar mediterrani amb els millors productes dels camps i les més fresques carns i peixos. Serveixen plats de preparació senzilla amb sabors exquisits, molt reconfortants i saludables.

Un dels millors exemples que la influència gastronòmica catalana està present en totes les taules d’Espanya és el pà amb tomàquet. És la tradicional torrada de pagès que s’unta amb els millors tomàquets, una mica de sal i el millor oli d’oliva, per a acompanyar qualsevol menjar o com a excel·lent entrepà per a animar a una bona conversa.

Una recepta perfecta és l’amanida catalana, on es barregen els millors vegetals verds amb els embotits més representatius de Catalunya com a pernil, fuet, el bull i també formatges d’excel·lent qualitat, per a obtenir un plat que serveix d’entrada en molts llocs catalans on es presenta com una de les favorita de comensals enamorats de la gastronomia de Catalunya.

Bacallà a la mussolina d’alls a Girona

És un plat fàcil de preparar i amb aparença sofisticada que pot preparar-se de manera fàcil, ja que és una recepta que no té complicacions però que els seus sabors sorprenen els seus degustadors.

Els seus ingredients són quatre trossos de bacallà, dos grans d’all, 200 grams d’espinacs frescos, un ou i una clara d’ou addicional, un got d’oli d’oliva extra verge, cent grams de farina, vuit pebrots i condiments al gust. És un plat molt nutritiu que aporta energia pel seu alt grau de proteïnes, hidrats i fibres i el seu baix contingut en greixos.

La seva preparació es fa en cinc passos molt senzills, que s’inicia pelant els alls i tallant-ho en làmines súper fines, per a després confitar-los en molt poc oli a foc lent i suau. També, es poden agregar els condiments secs fins que es daurin els alls.

Després, es col·loquen els alls i l’ou per a liquar-los i se li va afegint l’oli per a formar una recepta de maionesa casolana. Després, es col·loca la clara d’ou fins a punt de neu per a incorporar-la a la preparació de la maionesa, s’incorpora amb molta cura per a després agregar sal al gust.

El pas tres en la preparació d’aquest plat és enfarinar el bacallà per a després fregir-lo en una paella amb solo unes quatre cullerades d’oli d’oliva, després és important escórrer-ho bé en paper absorbent.

En el quart pas de preparació s’agrega en una paella una cullerada d’oliva i en aquest se salten i salen els pebrots i espinacs reservats. Aquesta mescla de vegetals és el llit d’aquest plat i es col·loca en el fons d’una safata. Finalment, s’agrega el bacallà fregit i es banya en la mussolina d’all, per a després gratinar-ho al forn.

El repte de la gastronomia catalana

La gastronomia catalana facilita una alimentació que es troba en una posició privilegiada internacionalment, ja que els seus plats típics es preparen amb ingredients i productes d’excel·lent qualitat i molt variats, tant amb delícies de la mar com amb frescos vegetals i carns de les muntanyes.

Els turistes aconsegueixen plats que expressen la tradició de la cultura catalana amb saborosos sabors i productes immillorables que caracteritzen a la seva gastronomia, com el plat tradicional calçots amb salsa romesco, un dels quals identifica a la cuina d’hivern de Catalunya.

És un plat súper senzill que sorprèn pel seu sabor, es tracta de cebes a la graella, que es mantenen calentes després de la seva cocció en paper periòdic i així se serveixen a la taula, després de llevar-los la seva capa externa que es rusteix en la brasa.

La ceba que queda es menja amb salsa preparada a base d’ingredients com a tomàquets, all, pebrots, ametlles, pa i com és d’esperar-se oli d’oliva d’excel·lent qualitat. Molts turistes es diverteixen menjant aquest plat i uns altres prefereixen demanar ajuda.

Els catalans mengen els calçots directament en un sol plat i sense coberts, gairebé sempre en tertúlies que anomenen calçotades, on comparteixen amb amics la seva afició pels plats típics a la graella.

El repte amb els calçots és submergir les cebes en la salsa i després, inclinant el cap cap endarrere per a col·locar-la en la boca, però és molt difícil no vessar salsa, per la qual cosa no és recomanable per a principiants, ja que és un plat rústic per a divertir-se.